basa
Occitan
Etimologia
Prononciacion
/ˈbazo̞/ França (Bearn) : escotar « basa »
Sillabas
ba|sa
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
basa | basas |
[ˈbazo̞] | [ˈbazo̞s] |
basa femenin
- Partida inferiora d’un còrs que li servís de sosten.
- (particular) (arquitectura) Çò que sosten lo fust de la colomna.
- (matematicas)
- (geometria) Superficia sus que se concep unes còrses solids ont son piejats.
- La basa d’una piramida, d’un cilindre, d’un còn.
- (algèbra lineària) Familha liura de vectors, generatritz d’un espaci vectorial.
- (analisi real) Nombre real auçat a una poténcia variabla.
- (aritmetica) Nombre de chifras utilizat per desnombrar.
- Passar un nombre de la basa decimala a la basa exadecimala.
- (geometria) Superficia sus que se concep unes còrses solids ont son piejats.
- (analogia) (botanica) Costat opausat a la partida mai aguda d’un organ.
- (militar) Ensemble dels punts d'avitalhament amb que una armada en campanha ten de relacions de contunh.
- basa d’operacions.
- Copar una armada de sas basas.
- (marina) Pòrt d'avitalhament o de refugi per las naus de guèrra.
- (quimia) Quina que siá matèria qu'a la proprietat de reagir als acids e de los neutralizar, al mens en partida. Solucion avent un pH superior a 7.
- Fòrça basas son pas que d'oxids metallics.
- (telecomunicacions) Aparelh ligat a una linha fixa permetent lo foncionament de telefons sens fil a usatge domestic.
- (electronica) Nom d’una de las electròdes d’un transistor bipolar.
- (politica) Ensemble dels electors, dels sostens d’una politica o d’un partit.
- (figurat) Çò qu'es lo principi, la donada fondamentala de quicòm o se que se pieja.