ponchon
Occitan
Etimologia
- Derivat d’un vèrb del latin popular punctiare, « fissar ».
Prononciacion
- /punˈt͡ʃu/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lendadocian, gascon | |
Singular | Plural |
ponchon | ponchons |
[punˈt͡ʃu] | [punˈt͡ʃus] |
ponchon (lengadocian), (gascon); masculin
- (botanica) Apendix agut, dur e rigid e fissant d'unas plantas.
- (per analogia) Instrument metallic, mai sovent d’acièr, compausat d'una punta per pertusar.
- (per extension) Instrument gravat en relèu, que servís a marcar la pèças d'aur e d'argent.
- Las marcas daissadas per aquel instrument.
Variantas dialectalas
Derivats
- ponchament
- ponchonada / ponchoada
- ponchonadoira / ponchoadera
- ponchonaire / ponchoaire
- ponchonar / ponchoar
- ponchonatge / ponchoatge
Sinonims
botanica
instrument
Traduccions
botanica | |
---|---|
|
instrument per ponchonar | |
---|---|
|