Occitan

Etimologia

Derivat d’un vèrb del latin popular punctiare, « fissar ».

Prononciacion

/punˈt͡ʃu/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lendadocian, gascon
Singular Plural
ponchon ponchons
[punˈt͡ʃu] [punˈt͡ʃus]

ponchon (lengadocian), (gascon); masculin

 
(botanica) De ponchons
 
Un ponchon de selièr
 
Marcas daissadas pel ponchon d'orfèbre
  1. (botanica) Apendix agut, dur e rigid e fissant d'unas plantas.
  2. (per analogia) Instrument metallic, mai sovent d’acièr, compausat d'una punta per pertusar.
  3. (per extension) Instrument gravat en relèu, que servís a marcar la pèças d'aur e d'argent.
    1. Las marcas daissadas per aquel instrument.

Variantas dialectalas

Derivats

Sinonims

botanica

instrument

Traduccions

botanica


instrument per ponchonar