instrument
Occitan
Etimologia
- Del latin instrumentum
Prononciacion
/instɾyˈment/
Sillabas
ins|tru|ment
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| instrument | instruments |
| [instɾyˈment] | [instɾyˈments] |
instrument masculin
- Objècte permetent de realizar una accion.
- (musica) Instrument de musica ; aparelh utilizat per produire de sons musical.
- (figurat) Persona o causa que servís a produire un efièch o a capitar un objectiu.
- (drech) Contracte e actes publics notarial. Designa tanben de pèças diplomaticas.
- Aquela copia del contracte es un instrument autentic.
Parents
Sinonims
Traduccions
Anglés
Etimologia
- Del latin instrumentum
Prononciacion
/ˈɪnstɹəmənt/; /ˈɪnstɹʊmənt/
Sillabas
ins|tru|ment
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| instrument | instruments |
instrument
Catalan
Etimologia
- Del latin instrumentum
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « instrument »
Prononciacion
- (Balearic, Valencian) /instɾuˈment/
- (Central) /instɾuˈmen/
Sillabas
ins|tru|ment
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| instrument | instruments |
instrument
Francés
Etimologia
- Del latin instrumentum
Prononciacion
/ɛ̃stʁymã/
Sillabas
ins|tru|ment
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| instrument | instruments |
instrument