Occitan

Etimologia

De datilièr.

Prononciacion

/datiˈljɛ/
França (Bearn) : escotar « datilièr » Fichièr:LL-Q14185 (oci)-Davidgrosclaude-datilièr.wav

Sillabas

da|ti|lièr

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
datilièr datilièrs
[datiˈljɛ] [datiˈljɛs]

datilièr masculin

 
Datilièr en fruch.
 
Datilièrs de las Canàrias.
 
Un datilier del desèrt.
  1. (Botanica, genericament) Genre de palmièrs de la familha de las arecacèas (e de la sosfamilha de las Corifoidèa) comprenent una dotzena d'espècias fruchosas o ornamentalas indigènas o introduchas jos de latituds tropicalas e subtropicalas del Mond Ancian e Novèl, e que las espècias mai conegugas son lo datilièr (Phoenix dactylifera), lo datilièr de las Canàrias (P. canariensis) e lo datilièr del Mékong (P. roebelenii).
  2. (Botanica) Espècia de palmièr cultivat de la familha de las arecacèas (e de la sosfamilha de las Corifoidèa) de fuèlhas pennada, e que subjèctes femes pòrtan des fruches pulposes e sucrats: los dàtils. (Phoenix dactylifera L., 1753).
  3. (Botanica) Nom generic donat a une espècia d'arbre sens parentat estrecha amb los datilièrs verais, que sont de monocotiledones (genre Phoenix), e apertenent a la familha de las zygofillacèas, lo datilièr del desèrt (Balanites aegyptiaca).

Variantas dialectalas

Sinonims

Parents

Locucions derivadas

Traduccions