Veire tanben : dënt
Una dent umana

Occitan

Etimologia

Del latin dentem, accusatiu de dens.

Prononciacion

/den/

Bearnés: escotar « dent »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dent dents
[den] [dens]

dent femenin

  1. Estructura dura e calcària presenta dins la boca d'un nombre bèl de vertebrats, emplegada generalament per manjar.

Derivats

Traduccions

Francés

Etimologia

Del latin dentem, accusatiu de dens.

Prononciacion

França (París) : escotar « dent »

França (Vòges) : escotar « dent » França (Lion) : escotar « dent » escotar « dent » França (Erau) : escotar « dent » Soïssa (Lausana) : escotar « dent » escotar « dent » França (Mètz) : escotar « dent » escotar « dent » França (Mülhausen) : escotar « dent » escotar « dent » escotar « dent » França (Valença) : escotar « dent » França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « dent »

Prononciacion

//

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dent dents
[dã]

dent femenin

Traduccions

  1. dent.

Derivats