Occitan

Etimologia

Del avantatge.

Prononciacion

/dezaβanˈtat͡ʃe/, Provençau /dezavãⁿˈtad͡ʒe/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
desavantatge desavantatges
[dezaβanˈtat͡ʃe] [dezaβanˈtat͡ʃes]

desavantatge masculin

  1. Inferioritat quina que siá qu'empachar de capitar.
  2. Prejudici, damatge.

Sinonims

Traduccions


 Forma de vèrb

desavantatge

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de desavantatjar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de desavantatjar

Catalan

Etimologia

Del avantatge.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « desavantatge »

Prononciacion

Oriental: central /dəzəβəntad͡ʒə/, balear /dəzəvənˈtad͡ʒə/
Occidental: nord-occidental /dezaβanˈta.d͡ʒe/, valencian /dezavanˈtad͡ʒe/, /dezaβanˈtad͡ʒe/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
desavantatge desavantatges

desavantatge masculin

  1. Distància que separa un mòbil d'un altre que va endavant.
  2. desavantatge (oc)

 Forma de vèrb

desavantatge

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de desavantatjar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de desavantatjar