Occitan

Etimologia

De bosiga amb lo prefix des-

Prononciacion

/desbusiˈga/

França (Bearn) : escotar « desbosigar »

Sillabas

des | bo | si | gar (4)

 Vèrb

desbosigar (lengadocian) (gascon)

  1. Cambiar una tèrra inculta en tèrra agricòla.

Derivats

Variantas dialectalas

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu desbosigar
Gerondiu desbosigant
Participi passat
singular plural
masculin desbosigat desbosigats
femenin desbosigada desbosigadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present desbosigui
desbosigue[N 1]
desbosigas desbosiga desbosigam desbosigatz desbosigan
Imperfach desbosigavi desbosigavas desbosigava desbosigàvem desbosigàvetz desbosigavan
Preterit desbosiguèri desbosiguères desbosiguèt desbosiguèrem desbosiguèretz desbosiguèron
Futur desbosigarai desbosigaràs desbosigarà desbosigarem desbosigaretz desbosigaràn
Condicional desbosigariái desbosigariás desbosigariá desbosigariam desbosigariatz desbosigarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present desbosigue desbosigues desbosigue desbosiguem desbosiguetz desbosiguen
Imperfach desbosiguèssi desbosiguèsses desbosiguès
desbosiguèsse
desbosiguèssem desbosiguèssetz desbosiguèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu desbosiga ! desbosiguem ! desbosigatz !
Negatiu desbosigues pas ! desbosiguem pas ! desbosiguetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)