desculț
Romanés
Etimologia
D'un latin vulgar ipotetic *discalcĭu. Parent de l'occitan descauç, del catalan descalç, de l'espanhòl descalzo, del portugués descalço e de l'italian scalzo.
Prononciacion
/desˈkult͡s/
Romania (Craiova) : escotar « desculț »
Sillabas
des | culț (2)
Adjectiu
desculț masculin
Advèrbi
desculț
Parents
- a desculța