desferrar

Veire tanben : deferir

Occitan

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «des-», de ferrar

Prononciacion

legadocian /desfeˈra/, /desfeˈra/

provençau /desfeˈʀa/, /desfeˈʀa/

Sillabas

des|fer|rar

Vèrb

desferrar (lengadocian), (provençau)

1. Desgarnir quicòm del fèrre qu'èra aprestar.
2. (particular, manescaliá) Descalçar de sos fèrres las batas dels cavals, ases, muls, vacas e buòus.

se desferrar (lengadocian), (provençau)

1. Per las bèstias de tira, pèrdre sos fèrres.

Variantas dialectalas

• des·herrar (gascon)

Traduccions

descalçar un bèstia de tira
alemand: anglés: unshoe (en) basc: catalan: desferrar (ca)	espanhòl: desherrar (es) francés: déferrer (fr) italian: sferrare (it) portugués: desferrar (pt)

Catalan

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «des-», de ferrar

Prononciacion

Oriental: /dəsfəˈra/, /dəsfəˈra/

Occidental: nord-occidental /desfeˈra/, /desfeˈra/, valencian /desfeˈraɾ/, /desfeˈraɾ/

Sillabas

des|fer|rar

Vèrb

desferrar

1. desferrar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «des-», de ferrar

Prononciacion

/desfeˈraɾ/, /desfeˈraɾ/

Sillabas

des|fer|rar

Vèrb

desferrar

1. desferrar ^(oc), dins lo sens de desgarnir quicòm de son fèrre

Portugués

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «des-», de ferrar

Prononciacion

[?]

Sillabas

des|fer|rar

Vèrb

desferrar

1. desferrar ^(oc)
2. Desplegar las velas