Veire tanben : desferrar, diferir

Occitan

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «de-», de ferir

Prononciacion

legadocian /defeˈɾi/
provençau /defeˈʀi/

Sillabas

de|fe|rir

 Vèrb

deferir

  1. Decernir de dignitats, d'onors qu'un Estat o un còrs balha en favor d’una persona.
  2. (drech) Sotmetre a una autoritat, a una jurisdiccion.
  3. Cedir o concedir per condescendéncia o consideracion.

Derivats

Traduccions

decernir de dignitats


sosmetre a una autoritat


cedir, concedir


Catalan

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «de-», de ferir

Prononciacion

Oriental: /dəfəˈɾi/
Occidental: nord-occidental /defeˈɾi/, valencian /defeˈɾiɾ/

Sillabas

de|fe|rir

 Vèrb

deferir

  1. deferir (pt)

Espanhòl

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «de-», de ferir

Prononciacion

/d̪efeˈɾiɾ/

Sillabas

de|fe|rir

 Vèrb

deferir

  1. deferir (pt), dins los sens de sosmete a una autoritar, concedir

Portugués

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «de-», de ferir

Prononciacion

Portugal /dɨfɨˈɾiɾ/
Brasil /defeˈɾi(ɾ)/

Sillabas

de|fe|rir

 Vèrb

deferir

  1. deferir (pt), dins los sens cedir, concedir