deferir

Veire tanben : desferrar, diferir

Occitan

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «de-», de ferir

Prononciacion

legadocian /defeˈɾi/, /defeˈɾi/

provençau /defeˈʀi/, /defeˈʀi/

Sillabas

de|fe|rir

Vèrb

deferir

1. Decernir de dignitats, d'onors qu'un Estat o un còrs balha en favor d’una persona.
2. (drech) Sotmetre a una autoritat, a una jurisdiccion.
3. Cedir o concedir per condescendéncia o consideracion.

Derivats

• deferent
• deferéncia

Traduccions

decernir de dignitats alemand: übertragen (de) anglés: defer (en), elegate (en) basc: catalan: deferir (ca) espanhòl: otorgar (es), conferir (es), conceder (es) francés: déférer (fr) italian: conferire (it) portugués: Conceder (pt) sosmetre a una autoritat alemand: anzeigen (de) anglés: defer (en), elegate (en) basc: catalan: deferir (ca) espanhòl: deferir (es), encomendar (es), deferir (es) francés: déférer (fr) italian: denunziare (it), deferire (it) portugués: submeter (pt), remeter (pt) cedir, concedir alemand: übertragen (de) anglés: defer (en), elegate (en) basc: catalan: deferir (ca) espanhòl: deferir (es) francés: déférer (fr) italian: concedere (it) portugués: deferir (pt)

Catalan

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «de-», de ferir

Prononciacion

Oriental: /dəfəˈɾi/, /dəfəˈɾi/

Occidental: nord-occidental /defeˈɾi/, /defeˈɾi/, valencian /defeˈɾiɾ/, /defeˈɾiɾ/

Sillabas

de|fe|rir

Vèrb

deferir

1. deferir ^(pt)

Espanhòl

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «de-», de ferir

Prononciacion

/d̪efeˈɾiɾ/, /d̪efeˈɾiɾ/

Sillabas

de|fe|rir

Vèrb

deferir

1. deferir ^(pt), dins los sens de sosmete a una autoritar, concedir

Portugués

Etimologia

Amb lo prefix privatiu «de-», de ferir

Prononciacion

Portugal /dɨfɨˈɾiɾ/, /dɨfɨˈɾiɾ/

Brasil /defeˈɾi(ɾ)/, /defeˈɾi(ɾ)/

Sillabas

de|fe|rir

Vèrb

deferir

1. deferir ^(pt), dins los sens cedir, concedir