favor
Occitan
Etimologia
- Del latin favor
Prononciacion
- lengadocian, gascon /'faβuɾ/
- França (Bearn) : escotar « favor »
- procençau /'favuʀ/
Sillabas
fa|vor
Nom comun
favor femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| favor | favors |
| ['faβuɾ] | ['faβuɾs] |
- Marca d’una benvolenta atencion o d’una preferéncia particulara.
- (particular) Marcas de preferéncia qu’una femna dona a un òme.
- La dòna li balhèt sas favors.
- (particular) Benvolença, de bonas gràcias d’un personatge poderós, del public.
- Obténer un moment la favor publica.
- Crèdit, del poder que se ten d’un grand personatge, que balha son estima.
- Sa favor es granda près del ministre.
- Se dit per oposicion a rigor, severitat.
- Los jutges lo tractèron amb favor.
- (istoric) Mena de riban estret e fòrça leugièr, que las dònas balhavan a un cavalièr.
Parents
Traduccions
Anglés
EUA
Etimologia
- Del latin favor
Prononciacion
/ˈfeɪvə/
- Reialme Unit (Southern England) : escotar « favor »
- Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « favor »
- Estats Units d'America (Connecticut) : escotar « favor »
Sillabas
fa|vor
Nom comun
favor
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| favor | favors |
Vèrb
favor
Variantas dialectalas
- favour (fòra dels EUA)
Catalan
Etimologia
- Del latin favor
Prononciacion
- Oriental: central [fəˈβor], balear [fəˈvo]
- Occidental: nord-occidental [faˈβor], valencià [faˈvoɾ], [faˈβoɾ]
Sillabas
fa|vor
Nom comun
favor
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| favor | favors |
Espanhòl
Etimologia
- Del latin favor
Prononciacion
/faˈβoɾ/
- escotar « favor »
Sillabas
fa|vor
Nom comun
favor
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| favor | favores |
Portugués
Etimologia
- Del latin favor
Prononciacion
- Portugal /fɐˈvoɾ/
- Brasil /faˈvoʁ/
- Estats Units d'America : escotar « favor »
- Corèa del Sud (Yangsan) : escotar « favor »
- Brasil : escotar « favor »
Sillabas
fa|vor
Nom comun
favor
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| favor | favores |