deferent
Veire tanben : diferent |
Occitan
Etimologia
- De deferir
Prononciacion
- legadocian, gascon /defeˈɾen/
- provençau /defeˈʀẽⁿ/
Sillabas
de|fe|rent
Adjectiu
deferent
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | deferent | deferents |
[defeˈɾen] | [defeˈɾens] | |
Femenin | deferenta | deferentas |
[defeˈɾento̞] | [defeˈɾento̞s] |
- En parlant d'una persona o de son actitud : Que deferís, que cedís, que fa mòstra de la deferéncia.
- En anatomia animala: Que raja cap a l’exterior.
- En astronomia anciana: Sus que se despalçar las planetas.
Locucions
Parents
Traduccions
|
|
Anglés
Etimologia
- Del francés deferent
Prononciacion
- /ˈdɛfəɹənt/
Sillabas
de|fe|rent
Adjectiu
deferent
Catalan
Etimologia
- De deferir
Prononciacion
Sillabas
de|fe|rent
Adjectiu
deferent masculin o femenin, (plurals: deferents)