planeta
 Veire tanben : planéta, planēta, planētā, planetă
|
Occitan
Etimologia
Del latin planēta, manlevat al grèc ancian πλανήτης (planḗtēs) « que vaga, planeta », from πλανάω (planáō) « vagar ».
Prononciacion
/plaˈneto/
França (Bearn) : escotar « planeta »
Sillabas
pla | ne | ta
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| planeta | planetas |
| [plaˈneto] | [plaˈnetos] |
planeta masculin o femenin
- Astr. Còs celestial de massa importanta e de forma esferica, deguda a sa gravitat pròpria, que descriu una orbita a l'entorn del solelh.