Occitan

Etimologia

Manlèu sabent del latin orbita (« rodal », « correguda dels astres »).

Prononciacion

/uɾˈβito̞/, provençau /uʀˈbito̞/ França (Bearn) : escotar « orbita »

Sillabas

or|bi|ta

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
orbita orbitas
[uɾβiˈto̞] [uɾβiˈto̞s]
 
Esquèma d'una orbite estellara

orbita femenin

  1. (anatomia) Caduna de las cavitats ossosas en que s'inserís l’uèlh.
  2. (astronomia) Trajectòria eliptica o circulara descricha per un astre a l'entorn d’un autre o del baricentre d'unes astres, sota l'efièch de la gravitacion.
  3. (astronomia, per extension) Camin percorregut per un engenh espacial, quan es periodic e tancat en aparéncia.
  4. (figurat) Influéncia.
    • Gravitar dins l’orbita de qualqu’un.

Derivats

Traduccions

 Forma de vèrb

orbita

  1. Tresana persona del singular del present de l'indicatiu de orbitar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiun afirmatiy de orbitar

Espanhòl

Etimologia

Manlèu sabent del latin orbita (« rodal », « correguda dels astres »).

Prononciacion

/oɾˈβita/

Sillabas

or|bi|ta

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
orbita orbitas

orbita femenin

  1. (astronomia) orbita

 Forma de vèrb

orbita

  1. Tresana persona del singular del present de l'indicatiu de orbitar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiun afirmatiy de orbitar

Francés

Prononciacion

/ɔʁbita/

 Forma d'adjectiu

orbita

  1. Tresena persona del singular del present del passat simple de orbiter

Italian

Etimologia

Manlèu sabent del latin orbita (« rodal », « correguda dels astres »).

Prononciacion

/ˈɔrbita/

Sillabas

or|bi|ta

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
orbita orbite

orbita femenin

  1. (anatomia) orbita
  2. (astronomia) orbita