Veire tanben : deslassar

Occitan

Etimologia

De laçar amb lo prefix «des-».

Prononciacion

 Vèrb

deslaçar

  1. Destibar, desligar o levar un laç qu' es passat dins d'ulhets.

Sinonims

Derivats

Parents

Traduccions


Conjugason

Lengadocian
Infinitiu deslaçar
Gerondiu deslaçant
Participi passat
singular plural
masculin deslaçat deslaçats
femenin deslaçada deslaçadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present deslaci
deslace[N 1]
deslaças deslaça deslaçam deslaçatz deslaçan
Imperfach deslaçavi deslaçavas deslaçava deslaçàvem deslaçàvetz deslaçavan
Preterit deslacèri deslacères deslacèt deslacèrem deslacèretz deslacèron
Futur deslaçarai deslaçaràs deslaçarà deslaçarem deslaçaretz deslaçaràn
Condicional deslaçariái deslaçariás deslaçariá deslaçariam deslaçariatz deslaçarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present deslace deslaces deslace deslacem deslacetz deslacen
Imperfach deslacèssi deslacèsses deslacès
deslacèsse
deslacèssem deslacèssetz deslacèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu deslaça ! deslacem ! deslaçatz !
Negatiu deslaces pas ! deslacem pas ! deslacetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)

Portugués

Etimologia

De laçar amb lo prefix «des-».

Prononciacion

 Vèrb

deslaçar

  1. deslaçar (oc)