desolat
Occitan
Etimologia
De desolar
Prononciacion
- lengadocian, gascon /dezuˈlat/
- provençau /dezuˈla/
- escotar « desolat »
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | desolat | desolats |
[dezuˈlat] | [dezuˈlats] | |
Femenin | desolada | desoladas |
[dezuˈlaðo̞] | [dezuˈlaðo̞s] |
desolat
- Se ditz d’un luòc inabitat, desèrt, abandonat.
- Que sentís una grossa lanha, que fa mòstra d'un grand tristum.
- Que deplora la pèrda d'una causa, l'impossibilitat de far quicòn.
Sinonims
per un luòc
que sentís una grossa lanha, ...
Traduccions
Forma de vèrb
desolat
- participi passar al masculin singular de desolar.
Catalan
Etimologia
De desolar
Prononciacion
- lengadocian, gascon /dəzuˈlat/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | desolat | desolats |
Femenin | desolada | desolades |
desolat
Forma de vèrb
desolat
- participi passar al masculin singular de desolar.