desolar

Occitan

Etimologia

Del latin desolare « daissar sol, abandonar ».

Prononciacion

/dezuˈla/, /dezuˈla/

França (Bearn) : escotar « desolar »

Vèrb

desolar

1. Transformar en solitud una region, una vila, li fasent endurar de devastacions.
2. Pertocat per una granda afliccion.

se desolar

1. Se liurar a una granda afliccion.
2. (Per iperbòla) Se daissar anar a una simpla contrarietat, a una lanha.

Derivats

• desolant
• desolat

Parents

• desolacion

Sinonims

Transformar en solitud una region.

• devastar
• arroïnar

Pertocat per una granda afliccion.

• adolentir
• afligir
• desconsolar

Traduccions

alemand: bekümmern (de), betrüben (de), grämen (de), kränken (de), quälen (de), Leid verursachen (de), Herzeleid verursachen (de) anglés: desolate (en), afflict (en), distress (en), aggrieve (en) basc: catalan: desolar (ca), afligir (ca)

espanhòl: desolar (es), afligir (es), entristecer (es) francés: désoler (fr) italian: desolare (it), affliggere (it) portugués: acabrunhar (pt), afligir (pt), angustiar (pt), desolar (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin desolare « daissar sol, abandonar ».

Prononciacion

Oriental: /dəzuˈɫa/, /dəzuˈɫa/

Occidental: nord-occidental /dəzoˈɫa/, /dəzoˈɫa/, valencian /dezoˈɫaɾ/, /dezoˈɫaɾ/

Vèrb

desolar

1. desolar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin desolare « daissar sol, abandonar ».

Prononciacion

[?]

Vèrb

desolar

1. desolar ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin desolare « daissar sol, abandonar ».

Prononciacion

Portugal /dɨzuˈlaɾ/, /dɨzuˈlaɾ/; Brasil /dezoˈla(ɾ)/, /dezoˈla(ɾ)/

Vèrb

desolar

1. desolar ^(oc)