desorientar
Occitan
Etimologia
- De orientar amb lo prefix privatiu «des-».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /dezuɾjen'ta/
- provençau /dezuʀjẽⁿ'ta/
Sillabas
- de|so|rien|tar
Vèrb
desorientar
- Far pèrdre l’orientacion.
- (per extension o figurat) far venir malsegur, esitant sul camin que cal prene o sul biais de se comportar.
se desorientar
- Pèrdre l’orientacion.
Derivats
Sinonims
per extensin e figurat
Antonims
Traduccions
desorientar | |
---|---|
|
|
se desorientar | |
---|---|
|
Catalan
Etimologia
- De orientar amb lo prefix privatiu «des-».
Prononciacion
- Oriental: /dəzuɾiənˈta/
- Occidental: nord-occidental /dezoɾienˈta/ , valencian /dezoɾienˈtaɾ/
Sillabas
- de|so|ri|en|tar
Vèrb
desorientar
Espanhòl
Etimologia
- De orientar amb lo prefix privatiu «des-».
Prononciacion
- /d̪esoɾjẽn̪ˈt̪aɾ/
Sillabas
- de|so|rien|tar
Vèrb
desorientar
Portugués
Etimologia
- De orientar amb lo prefix privatiu «des-».
Prononciacion
- Portugal /dɨzuɾjẽˈtaɾ/
- Brasil /dezoɾjẽˈtaɾ/ , /dezoɾiẽˈta/
Sillabas
- de|so|rien|tar o de|so|ri|en|tar
Vèrb
desorientar