trebolar
Occitan
Etimologia
Prononciacion
/tɾeβuˈla/ ; gascon e provençau /tʀebuˈla/ França (Bearn) : escotar « trebolar »
Sillabas
tre|bo|lar
Vèrb
Trebolar
- Venir trebol.
- Causar una agitacion desordonada.
- (particular) Perturbar una foncion fisiologica.
- (figurat) Perturbar los senses, la rason e las facultats de l’arma.
- (particular) Emocionar.
- (particular) Se perdre, en parlant de la ment.
- Levar a qualqu'un son abeluc.
- Destorbar una persona dins la possession, dins la gausida d'un ben.
- Interrompre d’un biais desagradable.
- Portar de trebols, de desòrdres ; causar de discòrdia ; desturbar.