despeui
Occitan
Etimologia
- De Des- e peui (puei) que ven dau latin vulgari postius, dau latin post o postea.
Prononciacion
[dɛpœj] / [dɛjpœj]
Prononciacion marchesa e dau parlar naut-lemosin influençat per lu marchés, dins lu país de Benavent en Cruesa (Vielhavila, Moriòu)[1].
Preposicion
despeui
- A comptar de.
Variantas dialectalas
Traduccions
- ↑ LEON MERIGOT, "Par tuar le Temps", òbras completas. Revista La Clau Lemosina (I. Lavalada, R-G Pujòs per la prefàcia)