devinaire
Occitan
Etimologia
- De devinar
Prononciacion
- lengadocian, gascon /deβiˈnajɾe/
- provençau /deviˈnajʀe/
Sillabas
de|vi|nai|re
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | devinaire | devianaires |
[deβiˈnajɾe] | [deβiˈnajɾes] | |
Femenin | devinaira | devinairas |
[deβiˈnajɾo̞] | [deβiˈnajɾo̞s] |
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, provençau | ||
Singular | Plural | |
Masculin | devinaire | devinaires |
Femenin | devinairitz | devinairises |
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : provençau | ||
Singular | Plural | |
Masculin | devinaire | devianires |
Femenin | devinairèla | devinarèlas |
devinaire
- Relatiu a l'art dels devinaires e de las devinairises
- Que sembla èsser produch pel poder de la divinacion.
Sinonims
Parents
Traduccions
Que sembla èsser produch pel poder de la divinacion | |
---|---|
|
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
devinaire | devianires |
[deβiˈnajɾe] | [deβiˈnajɾes] |
devinaire masculin, (femenin: devinaira / devinairitz / devinairèla)
- Òme que pretend predire los eveniments que van venir e descobrir las causas amagadas.
Sinonims
Parents
Traduccions
|