dia
 Veire tanben : dià, día, dɩa
|
Occitan 
Etimologia
Del latin vulgar *dia, e del latin classic dies.
Prononciacion
[ˈdia]
França (Bearn) - Gascon : escotar « dia »
Nom comun
dia masculin (gascon)
- Periòde de temps que la Tèrra i realiza son movement de rotacion e que se dividís en vint e quatre oras.
Variantas dialectalas
Reviradas
Catalan 
Etimologia
Del latin vulgar *dia, e del latin classic dies.
Prononciacion
Nom comun
dia masculin
- Jorn.
Esperanto 
Etimologia
→ Etimologia de completar. (Ajustar)
Prononciacion
[dja]
Païses Basses (Wijchen) : escotar « dia »
França (Tolosa) : escotar « dia »
Adjectiu
dia
Francés 
Etimologia
- Probablament d'origina onomatopeïca (interjeccion).
Prononciacion
França (Vòges) : escotar « dia »
Nom comun
| Singular | Plural |
|---|---|
| dia [dja] |
dias [dja] |
dia femenin
Sinonims
Derivats
Interjeccion
dia [dja] onomatopèa
- (Vièlh) Crida que los carretièrs fasián per far anar lors cavals cap a esquèrra. Varianta 'diai' (en borguinhon per exemple).
Antonims
- hue, per los far anar a drecha, de 'hure', 'hurhaut' en ancian francés.
Derivats
Locucions derivadas
- il n’entend ni à hue, ni à dia (on ne saurait lui faire entendre raison)
Anagramas
Indonesian 
Etimologia
→ Etimologia de completar. (Ajustar)
Prononciacion
Pronom
dia
Malés 
Etimologia
→ Etimologia de completar. (Ajustar)
Prononciacion
Pronom
dia
Sinonims
Papiamento
Etimologia
→ Etimologia de completar. (Ajustar)
Prononciacion
Nom comun
dia
Portugués 
Etimologia
Del latin vulgar *dia, e del latin classic dies.
Prononciacion
Portugal (Porto) : escotar « dia »
Nom comun
dia masculin