diagnostica
Occitan
Prononciacion
/djagˌnus'tiko̞/
Forma d'adjectiu
diagnostica
- femenin'singular de diagnostic.
Forma de vèrb
diagnostica
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de diagnosticar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de diagnosticar.
Catalan
Prononciacion
Forma de vèrb
diagnostica
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de diagnosticar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de diagnosticar.
Espanhòl
Prononciacion
Forma de vèrb
diagnostica
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de diagnosticar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de diagnosticar.
Italian
Etimologia
- Del grèc ancian διαγνωστικός, diagnostikós « capable de discernir »
Prononciacion
/diaɲˈɲɔstika/ , /djaɲˈɲɔstika/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
diagnostica | diagnostiche |
diagnostica femenin
Forma d'adjectiu
diagnostica
- Femenin singular de diagnostico
Forma de vèrb
diagnostica
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de diagnosticare.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de diagnosticare.
Portugués
Prononciacion
Forma de vèrb
diagnostica
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de diagnosticar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de diagnosticar.