Occitan

Etimologia

Del latin diphthongus, que ven del grèc díphthoggos.

Prononciacion

/difˈtuŋɣo̞/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
diftonga diftongas
[difˈtuŋɣo̞] [difˈtuŋɣo̞s]

diftonga femenin

  1. Grop fonic format per una vocala e una semivocala o semiconsonanta prononciadas dins una meteissa sillaba.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions

 Forma de vèrb

diftonga masculin

  1. Tresena persona del singular del present de l'imperatiu de diftongar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de diftongar.