dignitari
Occitan
Etimologia
- Del latin dignitarius.
Prononciacion
- lengadocian /dinniˈtaɾi/
- gascon /dingniˈtaɾi/
- provençau /dingniˈtaʀi/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
dignitari | dignitaris |
[dinniˈtaɾi] | [dinniˈtaɾis] |
dignitari masculin, (femenin: dignitària)
- Lo possedís una dignitat.
- Lo que recebèt una carga, una foncion o un títol que li concedís lo respècte, la consideracion e tanben un reng d’importància dins la societat, mejans l’Estat, la religion o l’armada.
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin dignitarius.
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
dignitari | dignitaris |
dignitari masculin, (femenin: dignitària)