durbir
Occitan
Etimologia
D'una forma vulgara *operīre del latin apĕrīre amb metatèsi. Parent del francés ouvrir, de l'espanhòl abrir e de l'italian aprire.
Prononciacion
/dyˈɾβi/
Sillabas
dur | bir (2)
Vèrb
durbir (lengadocian) (vivaroaupenc)
- Permetre lo passatge de quicòm o qualqu'un.
Variantas dialectalas
- dobrir (lengadocian)
- obrir (lengadocian), (gascon)
- ubrir (lengadocian), (vivaroaupenc)
- orbir (gascon)
- aubrir (gascon)
- daubrir (gascon)
- draubir (gascon)
- daurir (gascon aranés)
- dreibir (lemosin)
- deibrir (lemosin)
- dubrir (lemosin)