Occitan

Etimologia

Manlèu de latin ebenus (« ebenièr ; fusta de l’ebenièr »), d'esperel malevat al grèc ancian ἔβενος, ebenos de l’egipcian, parent de l’ebreu הובנה, hebna[2], de l’arabe أبنوس, abnus (« ebèn ».

Prononciacion

[eˈbɛn]

Sillabas

e | bèn (2)

 Nom comun

ebèn masculin

  1. Fusta tropicala dura.

 Adjectiu

ebèn invariable

  1. De color negra

Parents

Traduccions

Vejatz tanben