Occitan

Etimologia

Del latin emplastrum, sortit del grèc émplastron.

Prononciacion

/emˈplastɾe/
Lengadocian : escotar « emplastre »

 Nom comun

emplastre masculin

  1. Farm. Preparacion medecinala anciana faita d'un matèria pastosa e d'aplicacion extèrna per produire de calor.(cataplasma).
  2. Fig. Fam. Persona qu'a perduda sa vigor, incapable.
  3. Fam. Carpanh, gauton, gautada.
    • Està suau!...crida Germana. E li saca sus una gauta un sol emplastre...Clamenç se retira de tres passes e se sièi, vergonhós. Joan Bodon, Las Domaisèlas. 1975.

Derivats

  1. plastre

Locucions derivadas

  1. Un emplastre sus una camba de fusta

Traduccions

Preparacion medicinala


Incapable


Gautada


Referéncias