Occitan

Etimologia

De cadena o del latin vulgar *incatenare.

Prononciacion

/eŋkaðeˈna/

França (Bearn) : escotar « encadenar »

 Vèrb

encadenar

  1. Ligar amb de cadenas.
  2. (figurat) Subjugar ; asservir.
    • Encadenar un pòble.
  3. Retener, conténer.
    • Un jurament encadena ma lenga.
  4. (figurat) Far seguir de causas las unes de las autras per una dependéncia, una relacion mutuala.
    • Las causas naturalas son encadenadas las unas amb las autras.

Variantas dialectalas

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu encadenar
Gerondiu encadenant
Participi passat
singular plural
masculin encadenat encadenats
femenin encadenada encadenadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present encadeni
encadene[N 1]
encadenas encadena encadenam encadenatz encadenan
Imperfach encadenavi encadenavas encadenava encadenàvem encadenàvetz encadenavan
Preterit encadenèri encadenères encadenèt encadenèrem encadenèretz encadenèron
Futur encadenarai encadenaràs encadenarà encadenarem encadenaretz encadenaràn
Condicional encadenariái encadenariás encadenariá encadenariam encadenariatz encadenarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present encadene encadenes encadene encadenem encadenetz encadenen
Imperfach encadenèssi encadenèsses encadenès
encadenèsse
encadenèssem encadenèssetz encadenèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu encadena ! encadenem ! encadenatz !
Negatiu encadenes pas ! encadenem pas ! encadenetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)
Gascon
Infinitiu encadenar
Gerondiu encadenant
Participi passat
singular plural
masculin encadenat encadenats
femenin encadenada encadenadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu eth
era
nosautes
nosautas
vosautes
vosautas
eths
eras
Present encadeni encadenas encadena encadenam encadenatz encadenan
Imperfach encadenavi encadenavas encadenava encadenàvam encadenàvatz encadenavan
Preterit encadenèi encadenès encadenè encadenèm encadenètz encadenèn
Futur encadenarèi encadenaràs encadenarà encadenaram encadenaratz encadenaràn
Condicional encadenarí encadenarés encadenaré encadenarem encadenaretz encadenarén
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu eth
era
nosautes
nosautas
vosautes
vosautas
eths
eras
Present encadeni encadenes encadene encadenem encadenetz encadenen
Imperfach encadenèssi encadenèsses encadenèsse encadenèssem encadenèssetz encadenèssen
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu eth
era
nosautes
nosautas
vosautes
vosautas
eths
eras
Afirmatiu encadena ! encadenem ! encadenatz !
Negatiu ne encadenes pas ! ne encadenem pas ! ne encadenetz pas !

Catalan

Etimologia

De cadena o del latin vulgar *incatenare.

Prononciacion

Oriental: /əŋkəðəˈna/
Occidental: nord-occidental /eŋkaðeˈna/, valencian /eŋkaðeˈnaɾ/

 Vèrb

encadenar

  1. encadenar (oc)