errant
Occitan
Etimologia
De errar
Prononciacion
- lengadocian, gascon /eˈran/
- provençau /eˈʀãⁿ/
Adjectiu
errant
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | errant | errants |
[eˈran] | [eˈrans] | |
Femenin | erranta | errantas |
[eˈranto̞] | [eˈranto̞s] |
- Que, de contunh, viatja ; vagabond.
- (figurat) Qualifica una imaginacion vagabonda, sens entrava, que se pòrta promptament sus un grand nombre d’objèctes.
Sinonims
per una persona
Parents
Locucions derivadas
Traduccions
Nom comun
errant masculin, (femenin: erranta)
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
errant | errants |
[eˈran] | [eˈrans] |
Sinonims
per una persona
Traduccions
Forma de vèrb
errant
- Participi present de errar.
Anglés
Etimologia
Del francés ancian errant
Prononciacion
- general /ˈɛɹ(ə)nt/
- EUA /ˈɛɹənt//
Adjectiu
errant
Nom comun
errant
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
errant | errants |
Forma de vèrb
errant
- Participi present de errar.
Catalan
Etimologia
De errar
Prononciacion
- Oriental: central /əˈran/ , balear /əˈrant/ , /əˈran/
- Occidental: nord-occidental /eˈran/ , valencian /eˈrant/ , /eˈran/
Adjectiu
errant
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | errant | errants |
Femenin | erranta | errantes |
Forma de vèrb
errant
- Participi present de errar.
Francés
Etimologia
De errar
Prononciacion
- /ɛʁɑ̃/ , /eʁɑ̃/
Adjectiu
errant
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | errant | errants |
[ɛʁɑ̃ / eʁɑ̃] | [ɛʁɑ̃ / eʁɑ̃] | |
Femenin | errante | errantes |
[ɛʁɑ̃t / eʁɑ̃t] | [ɛʁɑ̃t / eʁɑ̃t] |
Nom comun
errant masculin, (femenin: errante)
Forma de vèrb
errant
- Participi present de errar.