Occitan

Etimologia

De errar

Prononciacion

lengadocian, gascon /eˈran/
provençau /eˈʀãⁿ/

 Adjectiu

errant

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
Masculin errant errants
[eˈran] [eˈrans]
Femenin erranta errantas
[eˈranto̞] [eˈranto̞s]
  1. Que, de contunh, viatja ; vagabond.
  2. (figurat) Qualifica una imaginacion vagabonda, sens entrava, que se pòrta promptament sus un grand nombre d’objèctes.

Sinonims

per una persona

Parents

Locucions derivadas

Traduccions

 Nom comun

errant masculin, (femenin: erranta)

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
errant errants
[eˈran] [eˈrans]
  1. Lo qu'erra, que landra.
  2. (en particular, religion) Lo qu'erra dins la fe.

Sinonims

per una persona

Traduccions

 Forma de vèrb

errant

  1. Participi present de errar.

Anglés

Etimologia

Del francés ancian errant

Prononciacion

general /ˈɛɹ(ə)nt/
EUA /ˈɛɹənt//

 Adjectiu

errant

  1. errant (oc)

 Nom comun

errant

Declinason
Singular Plural
errant errants
  1. errant (oc)

 Forma de vèrb

errant

  1. Participi present de errar.

Catalan

Etimologia

De errar

Prononciacion

Oriental: central /əˈran/, balear /əˈrant/, /əˈran/
Occidental: nord-occidental /eˈran/, valencian /eˈrant/, /eˈran/

 Adjectiu

errant

Declinason
Singular Plural
Masculin errant errants
Femenin erranta errantes
  1. errant (oc)

 Forma de vèrb

errant

  1. Participi present de errar.

Francés

Etimologia

De errar

Prononciacion

/ɛʁɑ̃/, /eʁɑ̃/

 Adjectiu

errant

Declinason
Singular Plural
Masculin errant errants
[ɛʁɑ̃ / eʁɑ̃] [ɛʁɑ̃ / eʁɑ̃]
Femenin errante errantes
[ɛʁɑ̃t / eʁɑ̃t] [ɛʁɑ̃t / eʁɑ̃t]
  1. errant (oc)

 Nom comun

errant masculin, (femenin: errante)

  1. errant (oc)

 Forma de vèrb

errant

  1. Participi present de errar.