escaluènha

Occitan

Etimologia

Del latin medieval scalongia, eissit del latin classic ascalonia cepa, ceba d'Ascalon (vila de la Palestina antica, ara Ashkelon).

Prononciacion

/eskaˈlɥɛɲo/, /eskaˈlɥɛɲo/

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « escaluènha »

Sillabas

es | ca | luè | nha (4)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
escaluènha	escaluènhas
[eskaˈlɥɛɲo]	[eskaˈlɥɛɲos]

escaluènha femenin (lengadocian)

1. Planta ortalença, de la familha de las lilacèas, vesina de l'alh e de la ceba, que la cabòça es utilizada coma condiment, amb una sabor mens fòrta que l'alh.
   • Salsa a l'escaluènha.

Variantas dialectalas

• escalonha (gascon)
• escaluenha (provençau), (vivaroaupenc)
• eschalòta (lemosin)

Traduccions

alemand: Shalotte (de) anglés: shallot (en) catalan: escalunya (ca) espanhòl: chalote (es) masculin, chalota (es)

francés: échalote (fr) italian: scalogno (it) masculin neerlandés: sjalot (nl) portugués: chalota (pt)