escrupul
Occitan
Etimologia
- Del latin scrupulus « pèira pichona ponchuda » e al figurat « sentiment d'inquietus, embarràs, consir ».
- Aquela pèira que enserida dins las espardelhas incomodava lo legionaris romans.
Prononciacion
/eskɾyˈpyl/, provençau /eskʀyˈpyl/
- França (Bearn) : escotar « escrupul »
Sillabas
es|cru|pul
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| escrupul | escrupuls |
| [eskɾyˈpyl] | [eskɾyˈpyls] |
escrupul masculin
- Dobte o esitacion que se sentís amb la paur de far mal o s'èsser importun.
- (mesuras ancianas) Pichon pes de 24 grans. De simbòl s e ℈.
- (mesuras ancianas) A Roma, 24a partida de l'ora.
Derivats
Traduccions
| Dopte, esitacion | |
|---|---|
|
| |