Occitan

Etimologia

Del latin scrupulus « pèira pichona ponchuda » e al figurat « sentiment d'inquietus, embarràs, consir ».
Aquela pèira que enserida dins las espardelhas incomodava lo legionaris romans.

Prononciacion

/eskɾyˈpyl/, provençau /eskʀyˈpyl/

França (Bearn) : escotar « escrupul »

Sillabas

es|cru|pul

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
escrupul escrupuls
[eskɾyˈpyl] [eskɾyˈpyls]

escrupul masculin

  1. Dobte o esitacion que se sentís amb la paur de far mal o s'èsser importun.
  2. (mesuras ancianas) Pichon pes de 24 grans. De simbòl s e .
  3. (mesuras ancianas) A Roma, 24a partida de l'ora.

Derivats

Traduccions

Dopte, esitacion