espasa
Occitan
Etimologia
Del latin spatha, pres al grèc ancian σπάθη (spáthê).
Prononciacion
/esˈpazo/
França (Bearn) : escotar « espasa »
Sillabas
es | pa | sa (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
espasa | espasas |
[esˈpazo] | [esˈpazos] |
espasa femenin
- Arma facha d'una lama de metal longa e afilada e d'una manilha.
Variantas dialectalas
- espada (gascon)