Occitan

Etimologia

Del germanic gotic *spaíha

Prononciacion

/es'pio̞/

Sillabas

es|pia

 Nom comun

espia masculin o femenin, (lengadocian) e occitan classic

Declinason
Singular Plural
espia espias
[es'pio̞] [es'pio̞s]
  1. Persona encargada per un país de recampar clandestinament, dins un autre país, d'informacions demoradas secrètas ; aquel o aquela qu'espiona o qu'espia.
  2. (per extension) Persona qu'obsèrva a l'amagat las activitats d’autrú per las contar a qualqu'un mai.

Variantas

Traduccions

 Forma de vèrb

espia

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de espiar
  2. Segonda persona del singular de L'inpératiu afirmatiu de espiar

Catalan

Etimologia

Del germanic gotic *spaíha

Prononciacion

oriental /əsˈpiə/, occidental /esˈpia/

Sillabas

es|pia

 Nom comun

espia masculin o femenin

Declinason
Singular Plural
espia espies
  1. espia (oc)

 Forma de vèrb

espia

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de espiar
  2. Segonda persona del singular de L'inpératiu afirmatiu de espiar