país

Occitan

Etimologia

Del latin pagensis.

Prononciacion

/paˈis/, /paˈis/ (lengadocian), /pɒˈi/, /pɒˈi/ (lemosin)

França (Bearn) : escotar « país »

Sillabas

Pa | ís (2)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
país	païses
[paˈis]	[paˈizes]

país masculin

1. Region del mond d'ont òm es originari, patria.
   • Volèm viure al país.
2. Region del mond considerada coma una unitat, istorica, culturala, climatica o autre.
   • Enfin arribèn dens un país sauvatge e negre, dens un país de hautas montanhas, on los gaves tomban de tres mila pès. - Joan Francés Blader, Contes de Gasconha.
3. Territòri administrat per un estat.

Variantas ortograficas

• païs (de defugir)

Derivats

arrèrpaís despaisament despaisar paisagista paisan

païsan païsand paisand paisatge

Locucions derivadas

• País Bas
• País basc
• Païses Basses

Sinonims

• encontrada
• region

Vocabulari aparentat

• estat
• nacion

Traduccions

alemand: Land (de) neutre anglés : country (en) azèri: ölkə (az) catalan : país (ca) masculin

espanhòl : país (es) masculin francés : pays (fr) masculin italian : paese (it) masculin rus : страна (ru) femenin turc: ülke (tr)

Referéncias

• Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, 2007, Toponymie des pays occitans, Éditions Sud Ouest (ISBN 978-2-87901-808-9)
• Joan de Cantalausa, 2002, Diccionari General Occitan.
• Josiana Ubaud, 2001, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan, Trabucaire.