estanhar

Occitan

Etimologia

De estanh.

Prononciacion

/estaˈɲa/, /estaˈɲa/

Sillabas

es | ta | nhar (3)

Vèrb

estanhar

1. Cobrir d'estanh.

Traduccions

anglés: to tin (en) over breton: staenañ (br) catalan: estanyar (ca) espanhòl: estañar (es) francés: étamer (fr)

grèc: γανώνω (el) italian: stagnare (it) polonés: cynować (pl) rus: лудить (ru)

Conjugason

Lengadocian

Infinitiu	estanhar
Gerondiu	estanhant
Participi passat
	singular			plural
masculin	estanhat			estanhats
femenin	estanhada			estanhadas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	estanhi estanhe	estanhas	estanha	estanham	estanhatz	estanhan
Imperfach	estanhavi	estanhavas	estanhava	estanhàvem	estanhàvetz	estanhavan
Preterit	estanhèri	estanhères	estanhèt	estanhèrem	estanhèretz	estanhèron
Futur	estanharai	estanharàs	estanharà	estanharem	estanharetz	estanharàn
Condicional	estanhariái	estanhariás	estanhariá	estanhariam	estanhariatz	estanharián
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	estanhe	estanhes	estanhe	estanhem	estanhetz	estanhen
Imperfach	estanhèssi	estanhèsses	estanhès estanhèsse	estanhèssem	estanhèssetz	estanhèsson
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Afirmatiu	—	estanha !	—	estanhem !	estanhatz !	—
Negatiu	—	estanhes pas !	—	estanhem pas !	estanhetz pas !	—
Nòtas

Occitan ancian

Etimologia

De estanh.

Vèrb

estanhar

1. Estanhar.

   Car vei que sos fagz estanha

   Que'l valrion mais dauratz. (Bertrand de Bòrn dins Ieu chan).

   et lo deu far assetar et cordas et contrapes et tot cant hi fara mesties et lo deu estanhar de tot (1427, Montpelhièr, inventari de Colin Bertrand relotgièr)