estornèu
Veire tanben : estorneu |
Occitan
Etimologia
Del latin sturnus amb lo sufix -èu.
Prononciacion
/esturˈnɛw/
Sillabas
es | tor | nèu (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
estornèu | estornèus |
[esturˈnɛw] | [esturˈnɛws] |
estornèu masculin (gascon)
- Ornit. Aucèl pichon de l'espècia Sturnus vulgaris.
Variantas dialectalas
- estornèl (lengadocian)
- estorniu (gascon)
- estornuc (gascon)
- estornèth (gascon)
- bistornèth (gascon)
- estorneu (lemosin), (vivaroaupenc)