Occitan

Etimologia

Del latin heterogeneus del grèc ancian ἑτερογενής, compausat de ἕτερος, «autre» e γένος, «origina».

Prononciacion

lengadocian /eteɾud͡ʒeˈnɛw/
gascon /eteɾuʒeˈnɛw/
procençau /eteʀud͡ʒeˈnɛw/

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin eterogenèu eterogenèus
[eteɾud͡ʒeˈnɛw] [eteɾud͡ʒeˈnɛws]
Femenin eterogenèa eterogenèas
[eteɾud͡ʒeˈnɛo̞] [eteɾud͡ʒeˈnɛo̞s]

eterogenèu

  1. (didactic) Qu'es compausat d'elements de diferentas naturas.
  2. Qualifia una distribucion destriada de biais inegal.
  3. (quimia) Qualifica una mescla en que se pòt destriar al mens dos constituents a uèlh nud.

Derivats

Antonims

Traduccions