Occitan

Etimologia

Del latin expertus, participi passat de experiri, far l’assag de

Prononciacion

/esˈpɛɾto̞/, procençau /esˈpɛʀto̞/

Sillabas

ex|pèr|ta

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
expèrta expèrtas
[esˈpɛɾto̞] [esˈpɛɾts]

expèrta femenin, (equivalent masculin: expèrt)

  1. Persona nomenada per autoritat de justícia, o causida per las partidas en interés per examinar, estimar de causas e ne far son rapòrt.
  2. Persona qu'a un saber, una coneissença, reconegut.

Derivats

Traduccions


 Forma d'adjectiu

expèrta

  1. Femenin singular de expèrt.

 Forma de vèrb

expèrta

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de expectar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de expectar