expedicionari
Occitan
Etimologia
- De expedicion.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /espeðisjuˈnaɾio̞/
- provençau /espedisjuˈnaʀi/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | expedicionari | expedicionaris |
[espeðisjuˈnaɾi] | [espeðisjuˈnaɾis] | |
Femenin | expedicionària | expedicionàrias |
[espeðisjuˈnaɾi] | [espeðisjuˈnaɾis] |
expedicionari
- Qu'es encargat d’escriure una expedicion.
- (militar) Qu'es mandat en expedicion militara.
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
- De expedicion.
Prononciacion
- /əkspəðisiuˈnaɾi/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | expedicionari | expedicionaris |
Femenin | expedicionària | expedicionàries |
expedicionari
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
expedicionari | expedicionaris |
expedicionari masculin
- Aquel que participa a una expedicion