Occitan

Etimologia

De fenomèn amb lo sufix -al

Prononciacion

/fenumeˈnal/

Sillabas

fe|no|me|nal

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin fenomenal fenomenals
[fenumeˈnal] [fenumeˈnals]
Femenin fenomenala fenomenalas
[fenumeˈnalo̞] [fenumeˈnalo̞s]

fenomenal (lengadocian), masculin

  1. (filosofia) Relatiu o apertenent al fenomèn, als fenomèns
  2. Que constituís de fenomèns, de causas o de faches extraordinaris, susprenents, prodigioses.

Variantas dialectalas

Derivats

Sinonims

(filisofia)

Traduccions

Catalan

Etimologia

De fenomen amb lo sufix -al

Prononciacion

Central /fənuməˈnaɫ/
Balearic /fənoməˈnaɫ/
Valencian /fenomeˈnaɫ/

Sillabas

fe|no|me|nal

 Adjectiu

fenomenal masculin o femenin, (plurals: fenomenals)

  1. fenomenal (ca)

Espanhòl

Etimologia

De fenómenos amb lo sufix -al

Prononciacion

Peninsular /fenomeˈnal/
American: naut /f(e)nomeˈnal/, bas /fenomeˈnal/

Sillabas

fe|no|me|nal

 Adjectiu

fenomenal masculin o femenin, (plurals: fenomenales)

  1. fenomenal (ca)

Portugués

Etimologia

De fenômenos amb lo sufix -al

Prononciacion

Portugal /fɨnumɨˈnaɫ/
Brasil /fẽnõmẽˈnaw/, /fenomeˈnaw/

Sillabas

fe|no|me|nal

 Adjectiu

fenomenal masculin o femenin, (plurals: fenomenais)

  1. fenomenal (ca)