Occitan

Etimologia

Del latin phaenomenon, manlèu del grèc φαινόμενον « aparéncia ».

Prononciacion

França (Bearn) : escotar « fenomèn »

Sillabas

fe|no|mèn

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
fenomèn fenomèns
[fenu'mɛn] [fenu'mɛns]

fenomèn masculin

  1. Fach observable remarcable o extraordinari.
  2. (medecina) Ensemble dels signes observables per diagnosticar una patologia.
  3. (filosofia) Objècte tal coma es percebut per un subjècte conscient.
  4. (figurat) Causa que suspren per son novelum o per sa raretat.
  5. (familièr) Persona que susprend per sas accions, per sas vertuts, per son talent, etc.
  6. Persona o animal que presenta una particularitat, una caracteristica, curiositat de fièras.

Derivats

Traduccions