fenomèn
Occitan
Etimologia
- Del latin phaenomenon, manlèu del grèc φαινόμενον « aparéncia ».
Prononciacion
- /fenu'mɛn/
França (Bearn) : escotar « fenomèn »
Sillabas
fe|no|mèn
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| fenomèn | fenomèns |
| [fenu'mɛn] | [fenu'mɛns] |
fenomèn masculin
- Fach observable remarcable o extraordinari.
- (medecina) Ensemble dels signes observables per diagnosticar una patologia.
- (filosofia) Objècte tal coma es percebut per un subjècte conscient.
- (figurat) Causa que suspren per son novelum o per sa raretat.
- (familièr) Persona que susprend per sas accions, per sas vertuts, per son talent, etc.
- Persona o animal que presenta una particularitat, una caracteristica, curiositat de fièras.