curiositat
Occitan
Etimologia
- Manlèu del latin curiositas, derivat de curiosus.
Prononciacion
- /kyɾiuzi'tat/
França (Bearn) : escotar « curiositat »
Sillabas
cu|rio|si|tat
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
curiositat | curiositats |
[kyɾiuzi'tat] | [kyɾiuzi'tats] |
curiositat femenin
- Passion, desir, afan de veire, d’aprene de causas novèlas, interessantas, raras, etc.
- (particular) Enveja granda, tròp granda ardor de saber los secrets, los afars d’altrú.
- Gost que pòrta a cercar los objèctes corioses, rars, novèls, etc.
Parents
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Manlèu del latin curiositas, derivat de curiosus.
Prononciacion
- /kuɾiuziˈtat/
- /kuɾioziˈtat/
Sillabas
cu|rio|si|tat
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
curiositat | curiositats |
curiositat femenin