forana
Occitan
Etimologia
Del bas latin foranus « de l’exterior », del classic foris «exterior».
Prononciacion
lengadocian /fu'ɾano̞/ , provençau /fu'ʀanə/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
forana | foranas |
[fu'ɾano̞] | [fu'ɾano̞s] |
forana femenin, (equivalent femenin: forana)
- Abitanta d'endacòn alunhat de la ciutat, estrangièra
Variantas dialectalas
Traduccions
|
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
forana | foranas |
[fu'ɾano̞] | [fu'ɾano̞s] |
forana femenin
Forma d'adjectiu
forana
- femenin singular de foran
Catalan
Etimologia
Del bas latin foranus « de l’exterior », del classic foris «exterior».
Prononciacion
oriental /fuˈɾanə/ , occidental /foˈɾana/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
forana | foranes |
forana femenin, (equivalent masculin: forá)
- Abitanta d'endacòn alunhat de la ciutat, estrangièra
Forma d'adjectiu
forana
- femenin singular de forá