Occitan

Etimologia

Del gallés *garra « camba, cuèissa »[1].

Prononciacion

/ˈgaro/

França (Bearn) : escotar « garra »

Sillabas

ga | rra (2)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
garra garras
[ˈgaro] [ˈgaros]

garra femenin

  1. Anat. Part del còs que s'espandís de l'endarrièr del genolh fins al botelh.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions

Referéncias

  • [1] Pierre-Yves Lambert, 1995, La langue gauloise, 2nda edicion, edicions errance.

Garlali

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[?]

 Nom comun

garra

  1. Aranha.

Referéncias