Fuèlhas e fruches del garric

Occitan

Etimologia

D’un preroman non indoeuropeu karr-, del sud e sud-oèst d’Euròpa, amb sufix tepicament celtic per donar un nom mascle.

Prononciacion

lengadocian /ɡaˈrik/
escotar « garric »
peovençau /ɡaˈʀik/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
garric garrics
[gaˈrik] [gaˈrits]

garric masculin

  1. Bot. Arbre del genre Quercus e de la familha de las Fagaceae.
    Lo brugueton maurèl, al ferum envejat,
    Demest los abajons s'es remicolejat,
    Jos lo soc d'un garric desprovesit de rama (Plaser de tardor, poèma de Clovís Ròcas)

Sinonims

Parents

Variantas dialectalas

Traduccions