ibridacion
Occitan
Etimologia
De ibrid amb lo sufixe -acion.
Prononciacion
/ibɾida'sju/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ibridacion | ibridacions |
[ibɾida'sju] | [ibɾida'sjus] |
ibridacion masculin singular
- (Biologia) (Genetica) Crosament per la generacion sexuada d'individús de dos tipes (varietats, sosespècias, espècis, genres...) diferents; l'ibridacion pòt èsser naturala o artificiala.
- (Automobila) Associacion de doas tecnicas de motorizacion permetent de realizar la propulsion d’un veïcul automobil.