Occitan

Etimologia

Del latin impurus.

Prononciacion

/imˈpyɾ/, provençau /ĩⁿˈpyʀ/ França (Bearn) : escotar « impur »

Sillabas

im|pur

 Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin impur impurs
[imˈpyɾ] [imˈpyɾs]
Femenin impura impuras
[imˈpyɾo̞] [imˈpyɾo̞s]

impur

  1. Qu’es pas pur.
  2. Qu'a una impuretat religieosa.
  3. Qu'a una impuretat morala.
  4. Los esperits impurs, los demònis.
    1. Se dich tanben de las causa.
  5. Èsser nascit d’un sang impur, eissit de parents malonèstes, desonorats.
    1. Se dich dins lo meteis sens : una raça impura.
  6. Impudic.

Antonims

Traduccions

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
impur impurs
[imˈpyɾ] [imˈpyɾs]

impur

  1. Çò qu'es moralament impur

Catalan

Etimologia

Del latin impurus.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « impur »

Prononciacion

/imˈpuɾ/

Sillabas

im|pur

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin impur impurs
Femenin impura impures

impur

  1. impur (oc)

Francés

Etimologia

Del latin impurus.

Prononciacion

/ɛ̃pyʁ/

Sillabas

im|pur

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin impur impurs
[ɛ̃pyʁ]
Femenin impure impures
[ɛ̃pyʁ]

impur

  1. impur (oc)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
impur impurs
[ɛ̃pyʁ]

impur

  1. impur (oc)