indignat
Occitan
Etimologia
- De indignar.
Prononciacion
- legadocian, gascon /inðinˈnat/
- provençau /ĩⁿˈdigna/
Sillabas
in|dig|nat
Adjectiu
indignat
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | indignat | indignats |
[inðinˈnat] | [inðinˈnats] | |
Femenin | indignada | indignadas |
[inðinˈnaðo̞] | [inðinˈnaðo̞s] |
- Que fa mòstra de l’indignacion fàcia a quicòm de marrit o d’injust.
Derivats
Parents
Traduccions
|
Nom comun
indignat masculin, (femenin: indignada)
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
indignat | indignats |
[inðinˈnat] | [inðinˈnats] |
- Aquel que sentís l'indignacion fins a ne far mòstra.
Forma de vèrb
indignat
- participi passat al masculin singular de indignar.
Catalan
Etimologia
- De indignar.
Prononciacion
Sillabas
in|dig|nat
Adjectiu
indignat
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | indignat | indignats |
Femenin | indignada | indignades |
Forma de vèrb
indignat
- participi passat al masculin singular de indignar.