infame

Veire tanben : imfâme, infam

Occitan

Etimologia

Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /iɱˈfame/, /iɱˈfame/; provençau /ĩⁿˈfame/, /ĩⁿˈfame/

Sillabas

in|fa|mar

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
	Singular	Plural
Masculin	infame	infames
	[iɱˈfame]	[iɱˈfames]
Femenin	infama	infamas
	[iɱˈfamo̞]	[iɱˈfamo̞s]

infame

1. Qu'a pas bona fama, de mala reputacion.
2. Que pòrta o far portar l'infamia.
3. Mespresable, vergonhós, ignòble, abjècte

Parents

• infamar

Traduccions

alemand: niederträchtig (de), abscheulich (de), schändlich (de), abstoßend (de) anglés: infamous (en) basc: catalan: infame (ca), vil (ca), abjecte (ca), miserable (ca), vergonyós (ca), innoble (ca)

espanhòl: infame (es) francés: infâme (fr) italian: infame (it) portugués: infame (pt)

Forma de vèrb

infame

1. Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
2. Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar

Anglés

Etimologia

Del latin infamare.

Prononciacion

[?]

Sillabas

in|fame

Vèrb

infame

1. infamar

Catalan

Etimologia

Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».

Prononciacion

Espanha (Valéncia) : escotar « infame »

Prononciacion

oriental /iɱˈfamə/, /iɱˈfamə/, occidental /iɱˈfame/, /iɱˈfame/

Sillabas

in|fa|me

Adjectiu

infame masculin o femenin, (plurals: infames)

1. infame ^(oc) / infama ^(oc)

Forma de vèrb

infame

1. Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
2. Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar

Francés

Prononciacion

/ɛ̃fam/, /ɛ̃fam/

Forma de vèrb

infame

1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de infamer
2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de infamer
3. Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamer
4. Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamer
5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de infamer

Espanhòl

Etimologia

Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».

Prononciacion

/iɱˈfame/, /iɱˈfame/

Sillabas

in|fa|me

Adjectiu

infame masculin o femenin, (plurals: infames)

1. infame ^(oc) / infama ^(oc)

Forma de vèrb

infame

1. Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
2. Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar

Italian

Etimologia

Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».

Prononciacion

/iɱ'fame/, /iɱ'fame/

Sillabas

in|fa|me

Adjectiu

infame masculin o femenin, (plurals: infami)

1. infame ^(oc) / infama ^(oc)

Nom comun

infame masculin o femenin, (plurals: infami)

1. Persona infama.

Portugués

Etimologia

Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».

Prononciacion

Portugal /ĩˈfɐmɨ/, /ĩˈfɐmɨ/; Brasil /ĩˈfɐ̃mɪ/, /ĩˈfɐ̃mɪ/, /ĩˈfəmi/, /ĩˈfəmi/

Sillabas

in|fa|me

Adjectiu

infame masculin o femenin, (plurals: infames)

1. infame ^(oc) / infama ^(oc)

Forma de vèrb

infame

1. Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
2. Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar