Veire tanben : imfâme, infam

Occitan

Etimologia

Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /iɱˈfame/; provençau /ĩⁿˈfame/

Sillabas

in|fa|mar

 Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin infame infames
[iɱˈfame] [iɱˈfames]
Femenin infama infamas
[iɱˈfamo̞] [iɱˈfamo̞s]

infame

  1. Qu'a pas bona fama, de mala reputacion.
  2. Que pòrta o far portar l'infamia.
  3. Mespresable, vergonhós, ignòble, abjècte

Parents

Traduccions


 Forma de vèrb

infame

  1. Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
  2. Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar

Anglés

Etimologia

Del latin infamare.

Prononciacion

[?]

Sillabas

in|fame

 Vèrb

infame

  1. infamar

Catalan

Etimologia

Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».

Prononciacion

Espanha (Valéncia) : escotar « infame »

Prononciacion

oriental /iɱˈfamə/, occidental /iɱˈfame/

Sillabas

in|fa|me

 Adjectiu

infame masculin o femenin, (plurals: infames)

  1. infame (oc) / infama (oc)

 Forma de vèrb

infame

  1. Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
  2. Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar

Francés

Prononciacion

/ɛ̃fam/

 Forma de vèrb

infame

  1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de infamer
  2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de infamer
  3. Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamer
  4. Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamer
  5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de infamer

Espanhòl

Etimologia

Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».

Prononciacion

/iɱˈfame/

Sillabas

in|fa|me

 Adjectiu

infame masculin o femenin, (plurals: infames)

  1. infame (oc) / infama (oc)

 Forma de vèrb

infame

  1. Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
  2. Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar

Italian

Etimologia

Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».

Prononciacion

/iɱ'fame/

Sillabas

in|fa|me

 Adjectiu

infame masculin o femenin, (plurals: infami)

  1. infame (oc) / infama (oc)

 Nom comun

infame masculin o femenin, (plurals: infami)

  1. Persona infama.

Portugués

Etimologia

Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».

Prononciacion

Portugal /ĩˈfɐmɨ/; Brasil /ĩˈfɐ̃mɪ/, /ĩˈfəmi/

Sillabas

in|fa|me

 Adjectiu

infame masculin o femenin, (plurals: infames)

  1. infame (oc) / infama (oc)

 Forma de vèrb

infame

  1. Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
  2. Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar